museoluna.blogspot.com

que arriba fins al teu ulls..
que jo també m'enfilo..
i quan ens veiem a dalt,
t'abraço d'un salt
et beso i et mimo..
Entre querubins
al so de violins
d’invisible orquestra
mirem al voltant
mentre anem ballant
i tot ens engresca
i ens sentim tan lliures
que tot ens fa riure,
i sense gravetat
farem mil virolles
que semblem bombolles
sobre un mar daurat
Petons, abraçades
i amanyagades...
tot ens ho hem donat...
i el sol ens avisa
que és l’hora precisa
i que hem de baixar.
La nit es retira
la lluna sospira
i ens cluca l’ullet...
‘torneu quan vulgueu
i aquí us estimeu,
guardaré el secret..'
Q
un sol de petons amb el matí
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste