fotolog.com
quin és el joc que tu mai fas;
voldria atravessar-te,
entrar i mirar dins del teu cap
i veure què hi ha aquí i què hi ha allà...
on guardes els temors
i amagues els blaus dels desenganys...
però em diràs que no sóc
prou discret per saber tant...
Obra'm una porta
que m'apropi més a tu
i escriu en una nota
que el millor que tens
m'ho puc endur...
Doncs vull fer tangible el que no ho és,
fer un arbre amb la teva veu
i un mirall dels teus cabells...
Doncs vull fer possible el que no ho és,
posar en un marc la teva veu
i guardar-la pels mals temps...
Llongue. Fragment de 'D'una a tres'
Llongue - D'una a tres
