Enyors i desitjos

Revolt. Pau Surribas. Oli

Jo et veig, amor, i et perdo
pels revolts del camí.
Ets dolç i m’afalagues,
però a voltes m’esgarrapes
i em portes el verí
d’enyors i de desitjos
difícils de guarir.

Quima Jaume.

Del llibre El temps passa a Cadaqués

...ens aixopluga

 blogcurioso.com

Són molts anys d'amor
i ens pesa el cor,
i ens meravella l'arrel
poderosa d'aquest arbre
que ens aixopluga fa temps.
Quants intents d'escapar
del brancatge amorós,
que a voltes es projecta com ombra
enfosquint els camins
que voldríem emprendre
per buscar noves rutes
de somnis i gespa tendríssima
                             Quima Jaume

estimo el bes pensat

gbplwwwbloggercom.blogspot.com

Estimo el bes, no pas el que és donat
sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat!
Vull que l'hivern em retorni el misteri
de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué,
on ens desaprengué.

Tancar després els ulls
i el full sense saber
si és certa o no la vida que hem viscut.

Quima Jaume. Fragment de Del temps i dels somnis, 1993

...aquells mots

trapo.zonalibre.org

En el tombant de la tarda,
rera els vidres entelats
pel fred de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes
les petjades que deixaren els teus passos.
No vull que pels camins
foscos de l'oblit
es perdin aquells mots
que proferíem
i aquells que restaren tremolant,
sense ser dits.
No vull que res es perdi
per sempre en el no res.


Quima Jaume

Del Temps i Dels Somnis

apuntsdelsenyorderocaberti.blogspot.com

I
Per què és l'amor que volem desmentir?
Val més desmentir el temps
transgressor de bellesa.
Culpem al temps, amor,
i esperem-lo indulgents.
El temps que no s'atura
també fa giragonses,
i en un revolt insòlit,
per no ser desmentit,
pot contradir les lleis,
i amb un gest generós
podria retornar-nos
l'amor que mai hem volgut desmentir.

II
Desmentirem el temps, si transgressor
se'ns emporta l'amor.
Però els somnis restaran per sempre,
únics fidels companys de les absències.

Quima Jaume

Em plau la solitud

Em plau la solitud, saber que et veig
en un poema com un cos eteri
que em desvetlla l'amor pel vell misteri
d'allò que posseïm en el somieig.

Si em cal encar la nit per retrobar-te
no em rendiré, perquè l'alè de tu
es tornarà amb la fosca i amb mi u                                                                                el-buscador.com
i no podrà l'albada emportar-te

Ets el poema que no acabaré,
el dolç neguit que la passió dona,
ets una flama d'un vell esbarzer.

Lligada com la nit a l'alba et sé,
com el mar inquiet que espera l'ona.
Ets salt mortal que sempre temptaré.

Quima Jaume (Cadaqués, 1934-1993)
Del llibre Del temps i dels somnis