trapo.zonalibre.org
En el tombant de la tarda, rera els vidres entelats
pel fred de la cambra on jauen els records,
jo sento i veig intactes
les petjades que deixaren els teus passos.
No vull que pels camins
foscos de l'oblit
es perdin aquells mots
que proferíem
i aquells que restaren tremolant,
sense ser dits.
No vull que res es perdi
per sempre en el no res.
Quima Jaume
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste