i que fos tan fort el nostre abraç...

anialopezgarcia.artelista.com

No sé com acabarà tot aquest joc,
el gest que vós perdeu i que jo guard.
Seríeu ben rebut, si l'esperança
dugués el vostre alè fins als meus llavis.

Els llocs on ens trobam, plens de recances,
disfressen intencions i ens desseparen.

Si em donau una mà, vet aquí l'altra;
si pensau en un bes, vet aquí els llavis.
Esper que em crideu, fa tantes nits,
semblant que del meu cos anau fugint.

I quan de mi tendreu esment,
hauré de guardar per a mi aquest pensament.
Voldria reposar dins vós, portal ombriu,
i oblidar la por i el temps que ens queda.

I que fos tan fort el nostre abraç
que no es sabés

on jo me mor, on naixeu vós...

Maria del Mar Bonet

abraça'm

puntoh.ning.com

abraça’m, se’m fa tant dolç el teu bes
abraça’m, més tendre no tinc res més
et veig un instant i és una festa el record,
el teu deix estrany em torba i em pren el cor

m’agrada tot el que em fas, el que em dius,
però encara m’agrades més si em somrius
no t’estiguis mai de dir que vols estar amb mi,
tu, amorós i tendre amic

Maria del Mar Bonet

Abraca'm. Maria del Mar Bonet