i que fos tan fort el nostre abraç...

anialopezgarcia.artelista.com

No sé com acabarà tot aquest joc,
el gest que vós perdeu i que jo guard.
Seríeu ben rebut, si l'esperança
dugués el vostre alè fins als meus llavis.

Els llocs on ens trobam, plens de recances,
disfressen intencions i ens desseparen.

Si em donau una mà, vet aquí l'altra;
si pensau en un bes, vet aquí els llavis.
Esper que em crideu, fa tantes nits,
semblant que del meu cos anau fugint.

I quan de mi tendreu esment,
hauré de guardar per a mi aquest pensament.
Voldria reposar dins vós, portal ombriu,
i oblidar la por i el temps que ens queda.

I que fos tan fort el nostre abraç
que no es sabés

on jo me mor, on naixeu vós...

Maria del Mar Bonet