potser el desig

nadiesienteconmipiel.blogspot.com

Quan el desig fa el seu camí a soles
i el cor no li pot fer senyal de cap llei,
sovint llavors entrem en les ombres
quan el cos voluptuós no es vol sotmès.

Curiós aquest humà que es pensa
centre del món quan ni tan sols es reconeix
i mentre tot això t'escric,
em sé esclau del desig quan m'acosto a la teva pell.

Tenim ressons tan secrets dins nostre
i massa sovint no en sabem quasi res,
pensem que anem per un camí plàcid
on tot és ben previst i res no ens corprèn..
però arriba el desig de sobte
i ens trenca els motlles dels membres i sentiments.
M'agrada així deixar-me anar
pels carrers del desig quan m'ofrenes la teva pell.

Quan el desig no fa el camí a soles
i busca companya en la solitud,
el cor naufraga en un mar d'angoixes
i el cos neguiteja sense aixopluc,
desig de passió extrema
que ens neix al sexe d'un somni mai satisfet,
si ara puc dir-m'ho és perquè tinc amb tu aquest desig
que em fa esclau del meu sentiment.

Anem bastint un gest rutinari però arriba de sobte el desig...

Lluís Llach

   lluís llach - potser el desig

sempre queda un fil

nisu.blogia.com

Com si fos un fil,
un fil llarg i prim,
que teixint-se d'enyor
m'uneix sempre al teu cor,
és només un fil
potser fràgil, però sempre fàcil,
per sentir-te dintre meu
tan a prop com tan absent.

No ha d'esborrar el temps
ni un sols traç
de tants sentiments per tu,
ni podrà l'oblit
trencar el fil
que tibant-me em lliga a tu.
Jo t'espero,
i t'espero.

Llenço a les estrelles
un cant pel teu record més dolç,
ara que és més possible el món
que somniaves encara adolescent.
I les ferides que t'han fet,
i les ferides que tu has fet
cuso amb aquest fil.

Que per tendre es fa tens
Que per minç es fa immens,
Per sentir-te dintre meu
tan a prop i tan absent.

Queda sempre un fil...

Lluís Llach

   lluís llach - sempre queda un fil---A VECES UNA GRAN MAROMA NOS HACE DE CORDÓN UMBILICAL... CREO QUE SOMO AMANTES Y  HERMANOS.

gracias

enfoqueliterarioyalgomas.blogspot.com

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa...
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

Lluís Llach. Despertar, fragment 

 

Gracias por recordarme que el sol sale cada día,

y que volverá a salir todos los días...

por hacerme paciente para esperar y verlo.

Gracias por escucharme,

por el desahogo,

por estar... 

gracias a ti por hablarme, por estar, por haberme escuchado y quererte al fin.

No t'aturis... has d'anar més lluny

pobladores.com

Més lluny, heu d'anar més lluny

dels arbres caiguts que ara us empresonen,

i quan els haureu guanyat

tingueu ben present no aturar-vos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,

més lluny de l'avui que ara us encadena.

I quan sereu deslliurats

torneu a començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,

més lluny del demà que ara ja s'acosta.

I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Konstandinos Kavafis. Viatge a Ítaca, fragment

Traducció: Lluís Llach

   Lluis Llach Viatge a Itaca

Cançó de rem i de vela

Émile Friant                                                                                                                                    es.paperblog.com

Entre les barques quan passa l’amor,
no duu la fúria de crits ni besades,
l’amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l’aigua.

Perquè a la platja hi arribi l’amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i un aigua ben blava.

L’amor que passa a la vora del mar,
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.

Vol una galta que es deixi besar,
però que hi posi una certa recança;
l’amor que es viu a la vora del mar
és un amor de molt poques paraules.

Entre les barques quan passa l’amor,
no vol ni plors ni gemecs ni rialles,
l’amor que passa a la vora del mar
és un sospir que batega com l’aigua.

Lluís Llach 

   Cançó de Rem i de Vela - Lluís Llach

Bambolines

anaan.wordpress.com

Tornaré a dir el nom que et defineix:
ell només omple el meu espai.
Tornaré de nou a imaginar
la melodia que et pertany,
i així
sentir el teu so que se’m fa amant.
Anirem plegats si ets absent
pels camins d’un petit país.
Cantaré el teu nom, clau del secret
que, em fa sentir-te a frec de pell,
i així
portar-te amb mi si ets absent.
I en Xarlot que del cel mira
fa l’ullet i s’amoïna
per guarnir amb detalls el decorat:
posa al cel quatre gavines,
el Montgrí de bambolina
i se'n va deixant-nos el seu cant.

Lluís Llach.
Fragment de 'Bambolines'




   Lluís Llach - Bambolines

cap eina

fotolog.com
Obrir els finestrons i esperar un nou dia,
i trobar altre cop entelats els vidres,
com aquests meus ulls, que sovint obliden
que encara hi ha llum per a adreçar la vida.

He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa.
He d'esborrar el pensar que sempre em toca perdre,
mirar molt més enllà d'aquesta boira espessa.
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina.

Lluís Llach. Fragment de "Despertar". 1970

sabessis bé...

inmika35.wordpress.com

Sabessis bé com ploren les paraules
del nostre vers que no podrà acabar-se mai,
com s'esmunyen i fugen del pentagrama absurd,
des que tu no hi ets, absurd,
des del meu enyor, absurd.

Et vaig dir adéu des de l’ immens silenci
de cada indret on nia el teu somriure nu,
que il·lumina i perfila espais de solitud
on servo els acords per tu
d'un cant que se'm torna mut.

Mai, ben segur que mai,
res no tindrà l'encís del moment conviscut,
per molt que el temps em doni
el do d'un altre somni,
viuré captiu del goig de la memòria...
i les paraules,
les claus d’estimar-se.

Tant se val si no fem els camins
que havíem previst recomençar.
Els teus versos, els llavis amics
seran vaixells per l'ampla mar.
Tant pitjor és la certesa infinita
de no poder prendre't més la mà,
l'enllaç d'amor del teu mirar.

T'he dit adéu sabent la resposta:
"Allò que estimes sempre t'ha d'acompanyar",
i així fràgils els gestos omplen de llargs ressons
les blanques parets del buit
amb l'ombra del teu dibuix.

Lluís Llach


   lluís llach - sabessis bé

Tu ternura

artematriz.cl

La ternura, tu ternura,

la de entonces,

la de hace una año

y con creces la de ahora..

en la punta de tus dedos

rozando toda mi piel..

en tu mirada divina

grabada ya para siempre

en las células de mi retina..

en la suavidad de tus labios,

bailando nuestra música,

dulces como electuarios..

y en la experiencia única
tu calor y esa ternura..

Siempre quedará pendiente

alguna asignatura...

   lluís llach - tendresa

al teatre

texbr.com

Quan tancarem les llums d'aquesta escena
és que tindràs un lloc per mi...
Quan desarem els cants i les disfresses
és que faràs lloc per a mi..
Fa fred pels estels,

fa fred pels estels..

Tu em mires sempre pensant que no et veig,
jo també et miro amb els meus ulls tan cecs..
fa fred..

Quan altres veus millors que aquesta meva
facin festeta en el teu cor
i quedin lluny els meus talents de fira
és que dins teu tindré un racó...
Pren-m'hi, pren-m'hi fort,

pren-m'hi, pren-m'hi fort..

Tu em mires sempre sense imaginar
que també et veig i així m'he enamorat..
Pren-m'hi, pren-m'hi...

Quan tot baixant telons i bambolines
l'únic teatre sigui el món,
ja no sabré morir sense mentides,
és que em faràs recer al teu cor...
Tinc tard, tinc tard, sol..

tinc tard, tinc tard, sol

Tu em mires sempre pensant que no et veig
jo et miro, et sento i t'estimo en secret...
fins mai, fins mai, sol..
fins mai, fins mai, sol..

De tants amors que han vorejat la riba
l'últim que em queda és el teu;
no em cal el cos, et prenc sols el somriure...
Hi ha poc camí, i és tan breu...

Pren-m'hi, pren-m'hi fort...
pren-m'hi, pren-m'hi fort...

Tu em mires sempre sense imaginar
que també et miro i així m'he enamorat...
fins mai, fins mai, sol...
fins mai, fins mai, sol...

Fa fred pels estels

Lluís Llach (Nu)

   lluís llach - al teatre - nu

el meu llagut omple la vela només amb tu

artelista.com



Tot era a punt per poder oblidar-se

quan de puntetes passés el temps

mentre vestíem prudents

els adéus d'un matí...

Cap déu no feia preveure res, res,

que anés enllà d'un moment bonic,

però el mag que inventa el destí

va creuar els camins.

I ara anem de costat

fins al mai, fins al mai,

obrint ales als déus

com el vent, com el vent que m'empeny...

No t'esperava ni era el temps

pels sentiments que enxarxen els cors,

jo anava cap a un ponent

on els déus m'hi fan lloc.

Avui ets mar on el meu llagut

omple la vela només amb tu,

alè que no eres en mi,

ni previst, ni volgut...

Anem junts, poc a poc

més que mai, més que mai

i ens sabem pel demà

sempre a prop, sempre a prop.

Anem... encara tinc en algun cel

velles joguines d'altres temps,

ombres de lluna i foc d'estels,

anem, junts, junts, junts... anem

Anem... si el cos em dóna encara un gest

serà per tu i teu només,

per tornar a aprendre l'art d'un bes,

junts...junts...

Lluís Llach

    lluis llach-penyora

I tot això

Quan estic sense paraules

només espero que vingui el dia

o la nit, per treure-les de mi.

Llavors, que m'acaronin com si fos

el propietari de les seves lletres,

o del seu so, del seu somni.

I és llavors que es van a mostrant

en dos llenguatges,

i em diuen, bon dia, buena nit,

i bona noche...

y de ti me traen, i a ti em porten

i llavors flipo.

lagtal 2011

tus letras...
lo que más me acerca a ti,
tus palabras son tu gesto y son tu voz,
tu caricia, tu sabor,
tu mirada, tu canción,
tot el que m'apropa a tu,
el que ens permet estar junts..
entrelazando el lenguaje
entrelazamos las lenguas,
abraçant-nos el cor nu..
no deixis mai de parlar-me..
la teva paraula ets tu

    lluis llach - escriu-me aviat

ara que t'he trobat

bienvenidots.com

Canto l´amor per dir
que ara que t´he trobat
tot és sol i camí,
que vull cantar.

L´ombra dels anys ja no em farà cap por
perquè de tu me´n ve la força
que res no podrà tòrcer
perquè és la veu d´algú que creu
que l´esforç més temptador
és el viure en la claror
dels ulls oberts al foc que fa més clar
el risc de compartir-se
i el risc de somiar.
Tot serà goig de tu ara que els cors
bateguen junts sense cap llei d´esforç
i amb mans i boca teixim la història
que ens mantindrà per sempre més

units sense la recança
del que hem deixat mentre ens buscàvem
per l´ample mar de tantes nits,
pell amb pell,
veu amb veu que clama
per un amor que no refusi
cap esperança i cap desig.
El temps ens crida,
tot és futur...

Canto l´amor
a l´ombra del meu somni encès...

M. Martí i Pol. Lluís Llach.  Canto l'amor (fragment)

has obert límits

flickr.com

...en l´amor meu ets mesura
tu has obert límits al meu vol
que en serenor declinava
i avui em crec prop de la plenitud
només perquè me la imagines tu...

Lluía Llach (Només per a tu; fragment)

   lluís llach - només per a tu

Aprender

Aprendre que res no acaba si dintre meu abans no acaba,
que el sol no es pon sense tornada si en el teu cor esclata l'alba.
Aprendre que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.
Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.

     

astrorosas.blogia.com

Aprendre que en certesa res no tinc si no m'ho dónes.
A fer que el cor sempre es commogui pel fràgil gest de la bellesa.
Aprendre que sóc només si existeixes i és aquesta mesura la que vull i em defineix.
Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret.

Lluís Llach

Fins el mai

Vull estimar el teu cos fins el mai, fins cansar-me,
fer de la teva pell corriols i estimballs,
jo, vianant d'amor si tu ets el meu viatge,
i assedegar-me del tot si tu ets la meva font.
Vull tot l'aroma fresc de la teva besada,
poder sentir els segons pels batecs del teu cor,
jo, mariner expert si tu ets la meva barca,
i amarinar-me amb tu més enllà de l'horitzó.

                                                        Lluís Llach

http//tofulgomilart.blogspot.es

   lluis llach - fins el mai

un món en la teva llengua

Dalí

...i perquè no et tenia vaig crear un món on tenir-te i va ser un món en la teva llengua,

i mai vaig deixar de cantar-me en la teva llengua,

i no vaig deixar d’aprendre la teva llengua ni d’escriure-la,

i vaig a arribar a pensar en la teva llengua..

i et vas diluir en el meu coneixement, en la meva personalitat,

i així es va trencar la distància del temps, la primera distància..

   lluis llach - escriu-me aviat