sabessis bé...

inmika35.wordpress.com

Sabessis bé com ploren les paraules
del nostre vers que no podrà acabar-se mai,
com s'esmunyen i fugen del pentagrama absurd,
des que tu no hi ets, absurd,
des del meu enyor, absurd.

Et vaig dir adéu des de l’ immens silenci
de cada indret on nia el teu somriure nu,
que il·lumina i perfila espais de solitud
on servo els acords per tu
d'un cant que se'm torna mut.

Mai, ben segur que mai,
res no tindrà l'encís del moment conviscut,
per molt que el temps em doni
el do d'un altre somni,
viuré captiu del goig de la memòria...
i les paraules,
les claus d’estimar-se.

Tant se val si no fem els camins
que havíem previst recomençar.
Els teus versos, els llavis amics
seran vaixells per l'ampla mar.
Tant pitjor és la certesa infinita
de no poder prendre't més la mà,
l'enllaç d'amor del teu mirar.

T'he dit adéu sabent la resposta:
"Allò que estimes sempre t'ha d'acompanyar",
i així fràgils els gestos omplen de llargs ressons
les blanques parets del buit
amb l'ombra del teu dibuix.

Lluís Llach


   lluís llach - sabessis bé