...viviremos felices y con intensidad toda esta cascada de sentimientos que fueran como si el mar fuese un salmón y subiera y subiese hasta las fuentes donde mana el río, una película de velocidad frenética hacia el origen...
...y el mar nos prueba una vez más, llega la tempestad... viene la calma y su peligro... ¡remad!
Mostrando entradas con la etiqueta acampados. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta acampados. Mostrar todas las entradas

martes, 31 de mayo de 2011

ACAMPADOS EN EL BLOG

enlace a Acampadasol
Porque mañana aprendan un poco a no reirse de nosotros.
Perquè estem cansats de mantenir-los.
Porque pasado mañana lo aprendan del todo, si es que no se han ido.
Perquè volem treballar tots, i amb un sou digne.
Porque a partir de esta noche seamos una mica más felices en España.
Perquè som intel·ligents i ja estem tips de tanta farsa. 
Porque los dedos de frente no estén solo en su calvas.
Perquè volem una societat sense armes, i que eduqui per la pau. 
Porque nuestra voces se oigan por fin en sus altavoces y no las suyas propias.
Perquè no ens sentim representatas per ningú del actual sistema polític.
Porque no pare la música, ni con los blancos ni con los otros, por el alma y el ánimo de esta rebelión.
Perquè s'acabi tanta corrupció dels polítics, de banquers i d'empresaris.
Porque estos no se vuelvan locos como todos los anteriores
Perquè seguirem estant indignats mentre no ens permetin viure una vida digne.
Porque nos dejen morir en paz en nuestra tierrra sin mandarnos a otra.
Perquè aprenguin a respectar el sentiment propi de cada terra, inclosa Catalunya. 
Porque no maten más nuestras esperanzas sociales.
Perquè les retallades les facin sobre els privilegis de casta intocable de la classe política, totalment vergonyosa i exagerada.
Perquè ara encara estem més indignats per la manera en que els mossos d'esquadra han desallotjat la Plaça Catalunya, amb violència desmesurada, i carregant contra tot el que tenien al davant. I nosaltres que ens pensàvem que alguna cosa havia canviat a la Generalitat... Des d'aquí reivindico el meu rebuig més ferm al responsable d'interior, Felip Puig, i als mossos d'esquadra per les formes que han emprat avui contra tots els acampats.
ES INADMISIBLE!
Porque entiendan alguna vez los partidos que los pactos se empiezan desde los programas y antes de las elecciones, de cara al pueblo, y si no también de cara al pueblo y los más votados.
Si no no hemos cambiado.
Perquè els nostres fills puguin tenir un futur esperançador, amb un sou suficient i vivenda pròpia.. Ells són el futur.
Porque si esto es una algarada, desaparezcan las cientoy un mil algaradas de los libros de texto, porque esta vez va en serio.
Perquè estem tips de que el pastís es reparteixi sempre entre els mateixos, i que el paguem els que no el tastem. 

NO! diguem NO! nosaltres no som d'eixe món! (Raimon)


domingo, 29 de mayo de 2011

ACAMPADA BCN, reacampados en el blog

la memoria é un ingranaggio collettivo
---------------------------------------
La résistance était en moi

Il fut un temps où j’ai porté la résistance
Au plus profond de mes fibres
Elle était dans mon sang
Elle était dans mes larmes
Elle était dans ma sueur
Elle était ma moelle épinière
La résistance était mon souffle
Elle était les pulsations même de mon pouls
Elle était en chaque atome de mon corps
La résistance était en moi
Elle était dans mes nerfs
Et dans mes muscles

Rhissa Rhossey, Jour et Nuit, Sable et Sang – Poèmes sahariens

domingo, 22 de mayo de 2011

Acampados en el blog


Subido por el 21/05/2011

sábado, 21 de mayo de 2011

ACAMPADOS EN EL BLOG


Declaració de principis Acampada Barcelona
Qui som a l’Acampada de Barcelona? Som gent que hem vingut lliurement i de forma voluntària, que després de la manifestació del 15 de Maig hem decidit seguir estar juntes i junts i ser cada vegada més en la lluita per la dignitat. No representem a cap partit ni associació. Tampoc ningú ens representa. Ens uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats, però sobretot ens uneix una vocació de canvi. Estem aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics. Ens sentim trepitjats per l’economia capitalista, i ens sentim exclosos del sistema polític actual, que no ens representa. Apostem per una transformació profunda de la societat. I sobretot apostem perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi. Creien que estàvem adormits. Que ens podien seguir retallant els drets sense que oposéssim resistència. S’equivocaven: estem lluitant i seguirem lluitant –pacíficament però amb determinació- per la vida que tots i totes mereixem. Hem aprés del Caire, d’Islàndia, de Madrid. Ara toca estendre la lluita i prendre la paraula.

NOS TOCA EL TURNO