El camí que no faig

Fernando Pena

Passejaria amb tu

per una vella ciutat desconeguda

i m'hi perdria.

Ara em perdo també,

sense ni moure'm,

i em cansa molt el camí que no faig

i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,

transcorre absurdament entre foteses

i, desvalgut,

veig allunyar-se i perdre's

l'ombra del jo tenaç i reptador

que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,

poder passejar amb tu

per una vella ciutat desconeguda,

sense rumb,

i perdre'm pels carrers més solitaris

Miquel Martí i Pol

un mateix vent o una mateixa pluja

Mathew Hamblen

Ara t'escric, ja veus,
només per dir-te
que tot és com abans,
que res no muda profundament
si no ho toquem nosaltres,
que només ens pertany
aquest silenci que compartim
i el risc de creure
i créixer com arbres isolats que uneix,
a estones,
un mateix vent o una mateixa pluja.

Miquel Martí i Pol

mal vent

resoundingsquall.com

(...)
...clavo els ulls al cor mateix de l'espiral
que engendra aquest mal vent,
ara que estic tan sol,
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest
i puc donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
i bufa fort encara.

Miquel Martí i Pol. Llibre dels sis sentits, fragment

un minúscul territori

Nicoletta Tomas  En el corazon global

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar.

Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert,

i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou:

l'espai d'història concreta que ens pertoca,

i un minúscul territori per viure-la.

(...)

Miquel Martí i Pol. Ara mateix, fragment

El buit del temps

Roda del temps, temps paral·lels - Ana Subrirana

 

El buit del temps, omplim-lo d'esperança.
Altes les mans i molt més alts encara
els ulls i el pensament.
Que giravolti
la roda dels records i dels designis,
que encengui l'or de totes les collites
i desvetlli el gran vent de melodies
que embruixa fulles, i secrets i rostres.
Altes les mans, i que els batecs s'emportin
dissorts i dols, angoixes i temences
pel riu del temps que cap temps no detura.
L'ull de l'anella mira sempre enlaire.

Miquel Martí i Pol

Un sonet per tu

Il·lustració de George Underwood

Un sonet per a tu que em fas més clars
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol

Si fossis...

   Ilustración de Gabriel Pacheco

Si fossis terra creixeria en tu
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.
Només et tinc a tu. Covardament t'invoco a plena nit
amb les mateixes paraules que temps ha.
La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos.
Tu retornes com un record de mi mateix
i em cauen dels dits a terra, lentament,
les restes del temps caduc que he viscut sense viure.
Ara és l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.

Miquel Martí i Pol. Llibre sense títol 

en les petites coses

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Miquel Martí i Pol. Lletra a Dolors, fragment

Temps immòbil

panoramio.com

Que lluny
de tot el que voldria, aquest silenci.
Temps immòbil.
Ni l'àvid xuclador del desig
no pot res contra aquest buit
opac i sord.

Miquel Martí i Pol. Temps immòbil, fragment
De "Llibre d'absències"

com un prec

illustradolife.com

Repetiré el teu nom i el meu també.
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur.
De sobte et sento
molt a prop i el temor m'immobilitza.
¿Ets dins meu? ¿Et perdré, potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.

Pren-me tot, si tornes,

Miquel Martí i Pol

Si veus que defalleixo

Margarita Garcés Echeverría

Si ve l'instant que veus que defalleixo
-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-
no em deixis desistir.
Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada.

                                                                                    Miquel Martí i Pol

comença llegint  l'última entrada... nuestra relación es perfecta por no ser un proyecto completado,  por ser un proyecto a completar para quien le encantan los proyectos.
Un beso.

Tanta llum de mar

blogger-index.com

Tanta llum, tanta llum de mar arreu,
com un cos de vent que fuig del temps,
el vol d'un sol ocell, sorprenent i clar,
l'arena d'or dels anys fa fimbrar i dansar.
Tant de blau encès, tanta claror,
amb un batec llunyà
la sang reclama amor.

Un camí de mirades i de sol
diu com és secret el nostre goig,
com amb els dits i els ulls, sense cap temor,
podem omplir l'espai amb un nou retorn;
passaran esclats i ens mantindrem
fidels a tant d'esforç,
joiosament fidels.

Més enllà de l'encís de l'horitzó,
com un somni bell i poderós
que posa accents de llum en allò que creu,
la veu ressona i creix en les altres veus;
per un pont de mar llancem el cant
i l'horitzó serà
la veu que hem esperat.

Pel mirall d'un futur que somniem
sinuós i bell de claredats,
el gest emplena el buit que ha deixat l'oblit
i a poc a poc reprèn el seu ritme viu.
Estendrem les mans damunt el mar
de cara a aquell futur
que en somnis hem forjat.

Miquel Martí i Pol

més claredat als silencis

Il·lustració d'Alba Marina Rivera

"El temps és just, restitueix al gest
la dignitat perduda i el misteri,
dóna més claredat als silencis,
i posa colors nous de desig
damunt la pell adusta.
Llargs són els dies de l’hivern, i clars.
Amb llibres i converses
els omplim i en tenim prou.
A poc a poc flueixen les preguntes
- i no esperem resposta -,
mentre defora tot esdevé incert
i el vent esborra signes i propòsits."

Miquel Martí i Pol
Del 'Primer llibre de Bloomsbury'

Si tu em penses

Crepúscul                                                                    flickr.com



Capvespre.
Ha plogut molt.
De tot arreu m'arriben
sentors de terra molla.
Bec, golut,
la llum esplendorosa del crepuscle.
Ara pertot la vida recomença
poderosa com mai;
i els amants que són lluny l'un de l'altre
s'enyoren i es desitgen.
¿I jo qui sóc sinó algú innominat
que sols viu si tu el penses?

Miquel Martí i Pol. Del llibre Els bells camins

si tornem a estimar-nos

fotolog.com

(...)

Ni tu ni jo no som com aleshores,
però et proposo

que intentem de fer-nos un ritme nou,

com si encara tinguéssim la pell tibada
i aquell desig de tot que ens encenia el rostre.

Qui sap si el temps, aquietat i tebi,
que ens ha mudat la sang en aigua dolça,
no serva encara un gust de sal novella
per tu i per mi, si tornem a estimar-nos.

Miquel Martí i Pol.  De "He heretat l'esperança".  1976

no m'abandona

ferran j. llovet                                                                                            xtec.es

La tarda molt intensa m' ha portat

aquest capvespre plàcid.

Reposo els ulls cansats

en l' ordre dels prestatges plens de llibres,

en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,

i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm

en el record de tu que mai no m'abandona..

Miquel Martí i Pol

els silencis

linneoart.com

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc.

La pell d'aquest retorn
acumula la pluja.,
i els afanys
esborren privilegis.

Lentament

emergim del gran pou,

heures amunt,

i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor

i el llegarem, solemnes, a la història.

Miquel Martí i Pol.

lluny

blogs.ccrtvi.com

Lluny, lluny de tot i en solitud:
platja deserta, cambra closa,
bosc de grans silencis;
tanta vida, tant de tu i de mi per tot arreu
que res no ens escatima imatges,
fonda arrel que ens nodreix i que ens seva.

Lentament emergim de les aigües,
xops de la llum.
Que vibri l'arc que tensa cada mot
i cada gest i cada sentiment;
que el mar llunyà, pregoni l'alt triomf
de la teva bellesa i del meu goig.

Lluny, lluny, l'esclat intens del blanc
restaura els limits que hem tant vulnerat.
No hi ha buidor ni fosca, i altre cop,
vida i no vida en un sol moviment,
m'omplo la pell i el pensament de tu
des de les hores mortes, talaiot.

Miquel Martí i Pol (De Estimada Marta)

ara que t'he trobat

bienvenidots.com

Canto l´amor per dir
que ara que t´he trobat
tot és sol i camí,
que vull cantar.

L´ombra dels anys ja no em farà cap por
perquè de tu me´n ve la força
que res no podrà tòrcer
perquè és la veu d´algú que creu
que l´esforç més temptador
és el viure en la claror
dels ulls oberts al foc que fa més clar
el risc de compartir-se
i el risc de somiar.
Tot serà goig de tu ara que els cors
bateguen junts sense cap llei d´esforç
i amb mans i boca teixim la història
que ens mantindrà per sempre més

units sense la recança
del que hem deixat mentre ens buscàvem
per l´ample mar de tantes nits,
pell amb pell,
veu amb veu que clama
per un amor que no refusi
cap esperança i cap desig.
El temps ens crida,
tot és futur...

Canto l´amor
a l´ombra del meu somni encès...

M. Martí i Pol. Lluís Llach.  Canto l'amor (fragment)

records que no he viscut

         Florencia Chihigaren                                                       encuentroconelarte.com      

Debades plou en algun lloc remot.

Tot és suau,
i aquests instants que passo
configurant records que no he viscut
són uns instants d'intimitat extrema
densament plens de tot allò que vull;
moments de vida il.limitada i clara.

Debades plou. També debades xisclen
els falciots ran de finestra, i s'omple
molt lentament el càntir de la tarda.

Miquel Martí i Pol


  26 - Secret Garden - Sometimes when it rains