 |
i llevaria fruits d'una rara dolcesa,
seria fidel als camins que et solquen la pell
i als rius secrets que et travessen l'entranya.
Si fossis mar manllevaria el vent
per desvetllar-te remotíssims ecos.
Si fossis pluja et rebria tot nu.
Si fossis bosc estimaria l'ombra.
Només et tinc a tu. Covardament t'invoco a plena nit
amb les mateixes paraules que temps ha.
La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos.
Tu retornes com un record de mi mateix
i em cauen dels dits a terra, lentament,
les restes del temps caduc que he viscut sense viure.
Ara és l'hora vermella dels guerrers.
Marca la cera nova amb dits lentíssims.
Estén-te a terra, acull-me.
Sense el teu foc cap foc no em vivifica.
Retorno a tu i els passos em ressonen
com si inventés camins per dins un claustre.
Miquel Martí i Pol. Llibre sense títol
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste