un minúscul territori

Nicoletta Tomas  En el corazon global

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar.

Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert,

i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.

Tenim a penes el que tenim i prou:

l'espai d'història concreta que ens pertoca,

i un minúscul territori per viure-la.

(...)

Miquel Martí i Pol. Ara mateix, fragment