El camí que no faig

Fernando Pena

Passejaria amb tu

per una vella ciutat desconeguda

i m'hi perdria.

Ara em perdo també,

sense ni moure'm,

i em cansa molt el camí que no faig

i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,

transcorre absurdament entre foteses

i, desvalgut,

veig allunyar-se i perdre's

l'ombra del jo tenaç i reptador

que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,

poder passejar amb tu

per una vella ciutat desconeguda,

sense rumb,

i perdre'm pels carrers més solitaris

Miquel Martí i Pol