lluny

blogs.ccrtvi.com

Lluny, lluny de tot i en solitud:
platja deserta, cambra closa,
bosc de grans silencis;
tanta vida, tant de tu i de mi per tot arreu
que res no ens escatima imatges,
fonda arrel que ens nodreix i que ens seva.

Lentament emergim de les aigües,
xops de la llum.
Que vibri l'arc que tensa cada mot
i cada gest i cada sentiment;
que el mar llunyà, pregoni l'alt triomf
de la teva bellesa i del meu goig.

Lluny, lluny, l'esclat intens del blanc
restaura els limits que hem tant vulnerat.
No hi ha buidor ni fosca, i altre cop,
vida i no vida en un sol moviment,
m'omplo la pell i el pensament de tu
des de les hores mortes, talaiot.

Miquel Martí i Pol (De Estimada Marta)