detrás de los elementos, hacia los dos polos del tiempo y el espacio, dos ánimas en constante armonía de oleaje
...viviremos felices y con intensidad toda esta cascada de sentimientos que fueran como si el mar fuese un salmón y subiera y subiese hasta las fuentes donde mana el río, una película de velocidad frenética hacia el origen...
...y el mar nos prueba una vez más, llega la tempestad... viene la calma y su peligro... ¡remad!
viernes, 2 de septiembre de 2011
Bambolines
anaan.wordpress.com
Tornaré a dir el nom que et defineix:
ell només omple el meu espai.
Tornaré de nou a imaginar
la melodia que et pertany,
i així
sentir el teu so que se’m fa amant.
Anirem plegats si ets absent
pels camins d’un petit país.
Cantaré el teu nom, clau del secret
que, em fa sentir-te a frec de pell,
i així
portar-te amb mi si ets absent.
I en Xarlot que del cel mira
fa l’ullet i s’amoïna
per guarnir amb detalls el decorat:
posa al cel quatre gavines,
el Montgrí de bambolina
i se'n va deixant-nos el seu cant.
Lluís Llach.
Fragment de 'Bambolines'
Lluís Llach - Bambolines
Etiquetes de comentaris:
cançons,
Lluís Llach
Enviat per
qumslag amb lagsqum
a
9/02/2011 10:15:00 p. m.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste