Tot açò que no pot ser

                           Il·lustració de Nicoletta Tomas

Et besaria lentament,
et soltaria els cabells,
t'acariciaria els muscles,
t'agafaria el cap
per a besar-te dolçament,
estimada meua, dolça meua,
i sentir-te, encara més nina,
més nina encara sota les mans,
essota els pèls del meu pit
i sota els pèls de l'engonal,
i sentir-te sota el meu cos,
amb els grans ulls oberts,
més que entregada confiada,
feliç dins els meus abraços.
...tot açò que no pot ser.

'Tot açò que no pot ser', fragment
Vicent Andrés Estellés. València, 1924-1993