...viviremos felices y con intensidad toda esta cascada de sentimientos que fueran como si el mar fuese un salmón y subiera y subiese hasta las fuentes donde mana el río, una película de velocidad frenética hacia el origen...
...y el mar nos prueba una vez más, llega la tempestad... viene la calma y su peligro... ¡remad!

domingo, 10 de octubre de 2010

quan t'esperava

vectorizados.com

8 de marzo de 1976....59º de la calle

Cuando te espero
Cuando parece que no estás,
Que no has venido
No pueden caer en mi olvido
Las sssss tuyas que me trajo el mar
 Quan t’espero
Quan sembla que no hi ets
Que  no has vingut
No poden caure en el meu oblit
Las ssssss teves, que em va dur la mar

6 de marzo de1976, 59º del carrer

Es fa llarg esperar. Maria del Mar Bonet

2 comentarios:

  1. las ssssssss tuyas que me trajo el mar a mí..

    ResponderEliminar
  2. Oh que llarga es fa sempre l'espera
    quan s'espera que vindrà el pitjor
    i que trista i que llarga és l'espera
    quan s'espera la mort de l'amor;
    quan s'espera que tot ja s'acabi
    per tot d'una tornar a començar
    quan s'espera que el món tot s'enfonsi
    per tornar-lo a edificar,
    es fa llarg, es fa llarg esperar.

    I es fa trist esperar cada dia
    el cel roig i el sol que ja se'n va,
    i es fa fosc esperar cada dia
    perquè el sol no se'n vol anar mai
    perquè els dies se'n van sense pressa
    i les hores no volen fugir
    perquè esperes, i esperes, i esperes
    i vols demà, però encara és ahir,
    es fa trist, es fa trist esperar!

    I es fan lents els matins i les tardes
    quan l'espera et desvetlla el neguit.
    I es fan grises les llargues lentes tardes
    perquè et sens amb el cor ensopit,
    perquè sents que tens l'ànima morta
    i ho veus tot, tot el món molt confós
    perquè et trobes amb les portes closes
    i tancat com un gos rabiós,
    es fa fosc, es fa fosc esperar!

    I es fan grises les hores d'espera
    quan no plou però veus el cel plujós.
    I es fan llargues les grises esperes
    quan la fi sents a prop per tots dos
    quan fa dies que ni xiules ni cantes
    i fa temps que vas fer l'últim somrís
    quan al cor sents la mort i t'espantes
    al pensar potser és l'últim avís,
    es fa gris, es fa gris esperar!

    ResponderEliminar

Hola, qué bueno que viniste