No em deixis

spoki.lv

No em deixis...

Cal oblidar,
tot es pot oblidar,
allò que ja està fugint.
Oblidar el temps
dels malentesos
i el temps perdut.

 A saber com
oblidar aquelles horesque ens anaven matant
 a cops de "perquès"
el cor de la felicitat.

No em deixis...Jo t'oferiré
perles de pluja
vingudes de països
on mai no plou.Foradaré la terra
fins després de la meva mort
per cobrir el teu cos
d'or i de llum.Jo crearé un país
on l'amor serà rei,
on l'amor serà rei
i tu seràs reina.

No em deixis...Jo invetaré per tu
paraules sense sentit
que tu entendràs.Et parlaré
d'aquells amants
que han vist dues vegades
inflamar-se els seus cors.Jo t'explicaré
el conte d'aquell rei
que va morir perquè
no et va poder trobar.

No em deixis...Sovint hem vist
tornar a sortir foc
d'un antic volcà
que crèiem apagat.I terres cremades
que donen més blat
que el millor abril.I quan ve el vespre
perquè el cel s'incendiï
el vermell i el negre
no s'han de casar.

No em deixis...Ja no ploraré més
no diré res.M'amagaré allà
i et miraré
com balles i com somrius.
T'escoltaré
cantar i riure.Deixa'm ser
l'ombra de la teva ombra
l'ombra de la teva mà
l'ombra del teu gos,
però...
no em deixis...

Jacques Brel, 1959

   jaques brel - ne me quite pas