A Barcelona...
per "Marqués del Duero"
recollint bitllet de transport
per a la meva col.lecció...
A Barcelona em trobava un matí,
oblidant que et tenia quasi al meu costat;
i tan lluny...
jo havia de marxar...
A Barcelona em trobava esperant
quelcom, una nova paraula meva...
com un gran alè,
com un petit miracle
"D'aquí sóc, aquí em quedo"
No vaig sentir res;
sols vaig veure l'espectacle
dels homes i dones pel passeig...
només un soroll de gents xerrant,
va ser millor no pensar res,
va ser millor no esperar.
No va haver cap miracle..
no en vaig parlar...
vaig correr cap el moll
sense mirar enrera...
em suava el coll...
i mentre feia temps
en un llibre, "Molloy"
Samuel em va dur del port
fins el pas on no succeí res,
i on succeí tot, el pais de la meva ànima...
i em vaig quedar quasi adormit...
Després, tots els meus esforços
de res em van servir...
Les meves mans a la sortida
nervioses com sempre van tremolar...
els meus ulls es tancaven sense llàgrimes...
però per dins era una tempesta...
La meva boca no podia bufar
en aquell foc que em cremava...
era un incendi en el meu cor...
era tancat a la meva ment...
era del meu esser un dol.......del carrer 39º-216º, 25 de noviembre de 1975
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste