eljardindeirina.blogspot.com
Vas acostar la màgia que vas crear amb tinta i paper, des de l’oceà fins a terra ferma, des del pensament fins a poder-la tocar, i entre quatre parets i una finestra em vas impregnar d'ella.. i vas marxar. Quedà latent al pas dels anys custodiada per la música, per la tendresa, per les ones del mar que cada estiu m’amaraven.. qui sap d'on venien i què portaven.. i l’aire.. què duia l’aire que m’acaronava i em portava la teva imatge, que se l’enduia i la tornava.. eres a la pluja, a la rosada, al sol i a la lluna, a la rialla i al plor en solitud.. Què duia l’aire?
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste