...viviremos felices y con intensidad toda esta cascada de sentimientos que fueran como si el mar fuese un salmón y subiera y subiese hasta las fuentes donde mana el río, una película de velocidad frenética hacia el origen...
...y el mar nos prueba una vez más, llega la tempestad... viene la calma y su peligro... ¡remad!

lunes, 16 de agosto de 2010

...què duia l'aire?

eljardindeirina.blogspot.com




Vas acostar la màgia que vas crear amb tinta i paper, des de l’oceà fins a terra ferma, des del pensament fins a poder-la tocar, i entre quatre parets i una finestra em vas impregnar d'ella.. i vas marxar. Quedà latent al pas dels anys custodiada per la música, per la tendresa, per les ones del mar que cada estiu m’amaraven.. qui sap d'on venien i què portaven.. i l’aire.. què duia l’aire que m’acaronava i em portava la teva imatge, que se l’enduia i la tornava.. eres a la pluja, a la rosada, al sol i a la lluna, a la rialla i al plor en solitud.. Què duia l’aire?

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Hola, qué bueno que viniste