...viviremos felices y con intensidad toda esta cascada de sentimientos que fueran como si el mar fuese un salmón y subiera y subiese hasta las fuentes donde mana el río, una película de velocidad frenética hacia el origen...
...y el mar nos prueba una vez más, llega la tempestad... viene la calma y su peligro... ¡remad!

domingo, 25 de diciembre de 2011

Bon Nadal


Il·ustració de Marieloes Reek

T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.

Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.

Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.

Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.

Et cantaré un vers
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.

Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.

Montserrat Bertran

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Hola, qué bueno que viniste