...viviremos felices y con intensidad toda esta cascada de sentimientos que fueran como si el mar fuese un salmón y subiera y subiese hasta las fuentes donde mana el río, una película de velocidad frenética hacia el origen...
...y el mar nos prueba una vez más, llega la tempestad... viene la calma y su peligro... ¡remad!

martes, 20 de febrero de 2018

Unión magnífica


Montserrat Gudiol

(...)
Nacerá una unión,
entre el hombre y la mujer,
mucho más verdadera,
mucho más fuerte,
mucho más digna de respeto.

La unión magnífica de dos seres iguales
que se enriquecerán mutuamente
puesto que poseen riquezas distintas.


‫Victoria Ocampo

lunes, 19 de febrero de 2018

El camí que no faig

Fernando Pena

Passejaria amb tu
per una vella ciutat desconeguda
i m'hi perdria.

Ara em perdo també,
sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut,
veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,
poder passejar amb tu
per una vella ciutat desconeguda,
sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris

Miquel Martí i Pol

lunes, 12 de febrero de 2018

Un lugarcito en vos


Tilen

Hacéme un lugarcito en vos,
no te molestaré

Alejandra Pizarnik

si vos sos mi música
si vos sos mi sexo, 
si vos sos mis recuerdos,
si vos sos mis principios,
si vos sos la referencia
si vos sos mi idea
si vos sos  dentro de mí 
desde hace medio siglo 
el otro medio  sigue abierto 
y tu molestia mis emociones 
es para siempre.

Lagtal

domingo, 11 de febrero de 2018

Brots


Royalty-free stock photos

Brots

Entre lletra i lletra
hi neix un munt d’herba
que no penso tallar.

He tornat a desenterrar significats,
a tensar les paraules ajuntant-les.

Mira’m com contemplo,
com em cruix el cos
només en l’acte de mirar.

Estirar les definicions
com qui estira els ossos
en el moment de llevar-se.

Allargar els sons
perquè t’arribin les ones
ara que ets totes les cases,
tots els rebosts,
tots els refugis.

Deixa de repetir en veu baixa
que no em vols al costat del llit
si escric així, que et sento.

Les coses no són el que semblen ser,
sinó tota la resta.

Anna Gual

sábado, 10 de febrero de 2018

naixeran clarors


Royalty-free stock photo

Quan el teu cos obri el seu pit
i em deixi caminar per les estances,
s'obriran les finestres del teu camp
i veuré el blat groc crescut
de les teves velles esperances.

Quan els teus ulls s'obrin per a mi
i deixin travessar el seu color
d'aire pur sobre el mar
de llàgrimes salades.

Quan sigui festa dintre teu
i obris el portal a la ventada,
deixa'm cantar-te una cançó
i ser la primera convidada.

Quan tot el teu cos deixi de ser
un món tancat amb clau
al que no hi tinc entrada,
llavors naixeran clarors
i jardins que mostren el cel
amb boires blanques.

Maria del Mar Bonet 

viernes, 9 de febrero de 2018

por la selva de tus versos


Path in the woods        Vincent Van Gogh

Esperaré paciente,
acechando, como un perro, el momento.
O me iré por la selva de tus versos
abriéndome camino lentamente
por ocultos senderos,
por pequeños resquicios
que has dejado entreabiertos.

Clara Janés

jueves, 8 de febrero de 2018

Sin saberlo

Aoiz Linares - Cofete

Sin saberlo
te acompaño en tu viaje
y te converso.
Me río con tu risa
y me fundo en el viento
para besarte los ojos
...
Horacio Safons
Sin saberlo, fragmento

miércoles, 7 de febrero de 2018

...en él cabe todo


Juan Casellas

La boca es pequeña para según que palabra. 
El silencio , en cambio, es inmenso como un viejo caserón familiar: 
en él cabe todo, y en él todo se pierde

Gemma Gorga

martes, 6 de febrero de 2018

...y nos minan como el tiempo

Montserrat Gudiol


No son los males violentos los que nos marcan,
sino los males sordos,
los insistentes,
los tolerables,
aquellos que forman parte de nuestra rutina
y nos minan meticulosamente como el tiempo.

Emil Mihai Cioran 

lunes, 5 de febrero de 2018

conservar la esperanza

Shania McDonagh - Dibujo a lápiz

El arte de envejecer
es el arte de conservar alguna esperanza

André Maurois