Quizá por estar de nuevo lejos
has vuelto a perderme;
quizá por no convencerte
me pierdas por completo…
Quizá porque arremeto
con toda insistencia para que sepas
que me tienes dentro y creas
en nuestra unión, quizá sea esto
lo que te haga abandonar,
lo que haga que me pierdas;
quizá sea esto…
Quizá será, no aciertas
a verme sin mi cuerpo…
Quizá y sin quizá deba volver,
nada sino ello podrá salvar
una situación que a quien gusta,
tan solo atravesar el mar,
solo eso, algo, que no nos asusta,
es lo único a hacer…
esperar y saltar
has vuelto a perderme;
quizá por no convencerte
me pierdas por completo…
Quizá porque arremeto
con toda insistencia para que sepas
que me tienes dentro y creas
en nuestra unión, quizá sea esto
lo que te haga abandonar,
lo que haga que me pierdas;
quizá sea esto…
Quizá será, no aciertas
a verme sin mi cuerpo…
Quizá y sin quizá deba volver,
nada sino ello podrá salvar
una situación que a quien gusta,
tan solo atravesar el mar,
solo eso, algo, que no nos asusta,
es lo único a hacer…
esperar y saltar
Lagtal, 29 de noviembre de 1975
Poemes del Carrer, XXII
publicdomainpictures.net
Potser per estar un altre cop lluny
has tornat a perdre’m...
Potser per no estar convençuda
em perdis per complet...
Potser perquè arremeto
amb insistència perquè sàpigues
que em tens a dins i creguis
en la nostra unió, potser sigui això
el que et faci abandonar,
el que faci que em perdis...
potser sigui això...
Potser serà, no encertes
a veure’m sense el meu cos
Potser i sense potser degui tornar,
res sino això podrà salvar
una situació que a qui agradi,
només travessar el mar,
només això, quelcom, que no ens espanta,
no hi ha res més a fer...
potser esperar, però cal saltar, res més....
Potser per estar un altre cop lluny
has tornat a perdre’m...
Potser per no estar convençuda
em perdis per complet...
Potser perquè arremeto
amb insistència perquè sàpigues
que em tens a dins i creguis
en la nostra unió, potser sigui això
el que et faci abandonar,
el que faci que em perdis...
potser sigui això...
Potser serà, no encertes
a veure’m sense el meu cos
Potser i sense potser degui tornar,
res sino això podrà salvar
una situació que a qui agradi,
només travessar el mar,
només això, quelcom, que no ens espanta,
no hi ha res més a fer...
potser esperar, però cal saltar, res més....
Lagtal, 30 de noviembre de 1975
Poemes del Carrer, XXII merci
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste