que fos tant fort el nostre abraç

Montserrat Gudiol

No sé com acabarà tot aquest joc,

el gest que vós perdeu i que jo guard.

Seríeu ben rebut, si l'esperança

dugués el vostre alè fins als meus llavis.

Els llocs on ens trobam, plens de recances,

disfressen intencions i ens desseparen.

Si em donau una mà, vet aquí l'altra;

si pensau en un bes, vet aquí els llavis.

Esper que em crideu, fa tantes nits,

semblant que del meu cos anau fugint.

I quan de mi tendreu esment,

hauré de guardar per a mi aquest pensament.

Voldria reposar dins vós, portal ombriu,

i oblidar la por i el temps que ens queda.

I que fos tan fort el nostre abraç

que no es sabés on jo me mor,

on naixeu vós...

Maria del Mar Bonet