Vic Echegoyen
A la vora de la mar he tornat a poc a poc
tot sentint el crit del temps que s'emporta el teu record
Un record ple de cançons, de perfums i frec d'amor
d'un amor potser perdut a les aigües del meu port
Sovint somio que tornes al meu costat,
que m'agafes les mans i les omples d'immensitat,
d'immensitat...
Ara l'aire ja no és aquell nostre ni la sorra s'esborra al seu pas
sols em queda un grapat d'enyorança i el teu mirar,
i el teu mirar...
Les onades van portant sensacions de mil colors
que amanyaguen el meu cant barrejant notes i plors
És un cant fruit del passat endinsat en el meu cor...
esborrall desdibuixat de les ombres del teu cos
Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez
Canta: Sílvia Pérez Cruz
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Hola, qué bueno que viniste