abans que mori el temps d'estimar

       

 

 és per la teva espatlla a la meva espatlla,

la teva boca als meus cabells, la teva mà al meu coll,

és per les meves entranyes quan el teu alè em toca,

és per les teves mans, és per el galta a galta,

és perquè al matí, és perquè a la nit,

quan tu em dius "vine", jo vinc, si tu somrius, jo somric...

és perquè aquí o allà, si en un altre país està previst que hi siguis,

és també el meu país 

és perquè t'estimo que prefereixo anar-me'n,

doncs cal saber deixar-ho abans que mori el temps d'estimar,

 això és perquè tinc por de veure el dol...

els minuts, les hores, els segons passats,

és perquè sé que no cal gairebé res per desfer una nit i que es perdi al matí...

no permetré que quedi al nostre llit ni l'ombra de penediment,

ni ombra d'avorriment...

no deixaré morir el fill dels dies, el que tu i jo érem, el que era el nostre amor,

mai s'ho emportarà el temps, estarà en mi, romandrà viu 

Oh permetem, si, t'estimo, però prefereixo anar-me'n

doncs cal saber deixar-ho abans que mori el temps d'estimar, 

he vist com nosaltres, que anàvem poc a poc,

i portàvem el nostre amor com si fos un nen petit,

he vist com nosaltres, que anàvem poc a poc,

quèiem de genolls, al final de la nit,

i ens hem trobat, furiosos i combatents, com si ara fóssim dos llops ferits, 

això no ho vull,

t'estimo, no vull que ens esquincem...

 

és millor, creu-me, deixar-nos, abans que mori el temps d'estimar...